"L'escultura és l'art de donar vida a la matèria inerta, de fer parlar el silenci."

Pablo Emilio Gargallo Catalán (1881-1934) va ser un escultor i pintor espanyol, destacat per la seva capacitat per fusionar el classicisme amb l’avantguarda. Va néixer a Maella, Saragossa, i es va traslladar a Barcelona el 1888, on va començar la seva formació artística. Va treballar com a aprenent al taller de l'escultor Eusebi Arnau i va assistir a classes a l'Escola de La Llotja, on va ser deixeble de Venanci Vallmitjana. Es va relacionar amb el grup d'artistes d'Els Quatre Gats, com Picasso i Nonell, i més tard va viatjar a París, on va entrar en contacte amb les avantguardes europees. Gargallo va ser pioner en l'ús de la xapa metàl·lica per a l'escultura, creant obres que jugaven amb el volum i el buit, influït pel cubisme. La seva obra més important, "El profeta" (1933), combina l'experimentació amb una profunda energia expressionista. A més, va realitzar escultures tradicionals en bronze i va col·laborar amb arquitectes modernistes com Lluís Domènech i Montaner en el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau. Va morir a Reus el 1934, just abans d'inaugurar una exposició. El seu llegat es conserva al Museu Pablo Gargallo de Saragossa, i és recordat com un dels grans escultors de l'avantguarda espanyola i internacional.