La Col·lecció Bassat d’art contemporani surt de Catalunya per primer cop i exposa al Centre d’Art d’Alcobendas, a Madrid.

Del 11/10/2015 al 30/01/2016

Les peces que s’han seleccionat per l’exposició són reflexe d’allò més interessant de l’art contemporani català del segle XX, per varietat de moviments i autors, com són les pertanyents als pintors Antoni Clavé, Modest Cuixart, Óscar Domínguez, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Joan Miró, Joan Ponç, Albert Ràfols-Casamada, Antonio Saura, Antoni Tàpies i Joan Vilacasas, juntament amb obres dels escultors Sergi Aguilar, Andreu Alfaro i Eduardo Chillida. Es tracta d’un total de 106 obres d’artistes que, en paraules de Núria Poch, comissaria de l’exposició, “mostren a grans trets l’evolució de l’art entre 1957 i 1979, passant dels primers assajos de renovació a l’evolució cap a una modernitat més radical i fins a les diferents tendències que s’han succeït des de la segona meitat dels anys cinquanta fins al final de la dècada dels anys setanta. En el nostre afany per contribuir a reivindicar a qui han estat protagonistes de l’art del nostre temps, i per contribuir a obrir nous camins cap a les generacions futures, presentem a Alcobendas aquesta selecció d’obres”.

Entre el conjunt d’obres exposades destaquen les pertanyents a Josep Guinovart, que conformen una petita mostra antològica, i també una obra de Manolo Millares, magnífica arpillera de 1962, un any essencial a la seva curta vida, ja que va morir a 46 anys. D’altra banda, sobresurten les figures de Joan Ponç de 1965 així com les planimetries de Joan Vilacasas, una mostra del millor informalisme del moment.

L’art sempre ha estat una eina per bastir ponts i travessar fronteres i l’exposició va tenir gran rebuda, tal com Belén Poole, directora del centre, senyala: “la importància que té pel Centre d’Art Alcobendas rebre aquesta importantíssima col·lecció, referent fonamental d’una època molt fructífera de l’art al nostre país. Des d’aquesta institució s’està donant visibilitat a grans col·leccions i aquesta, per descomptat, no podia faltar”.