Primera exposició d’una trilogia dedicada a l’art contemporani català que es desenvolupà durant la dècada dels anys setanta, època especialment interessant pels esdeveniments científics, socials i polítics que van evolucionar simultàniament al món de l’art.

Del 30/05/2011 al 20/11/2011

Seguint amb la programació del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen & Lluís Bassat, s’inaugura una nova exposició que  presenta 65 obres entre pintures i escultures, moltes de gran format, d’onze artistes seleccionats per representar la generació dels artistes catalans nascuts abans de la guerra, formats a la dècada dels anys seixanta, consolidats als anys setanta i partícips de l’informalisme abstracte: Marcel Martí, Erwin Bechtold, Antoni Clavé, August Puig, Joan Miró, Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Andreu Alfaro i Joan Josep Tharrats (llistats per l’ordre en què apareixen a l’exposició).

Albert Ràfols-Casamada i especialment Josep Guinovart destaquen per ser els dos artistes amb més obra exposada, juntament amb quatre obres del barceloní Joan Miró. No obstant això, també cal destacar la presència de la Maria Girona, única representant femenina d’aquesta generació a la mostra.

L’exposició representa molt bé com els onze artistes seleccionats visqueren els nou anys que abraça la mostra i com van saber resoldre artísticament i estèticament uns anys convulsos. Les obres permeten al visitant apreciar la particular manera dels artistes de sentir i experimentar el seu entorn en relació amb els seus coneixements i les seves inquietuds intel·lectuals i morals.