El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, celebra una dècada com a referent de col·laboració públic-privat en l’àmbit cultural. Es tracta d’una iniciativa que aposta des de Mataró per l’art i la cultura del país amb l’objectiu de contribuir a la conservació i divulgació del patrimoni col·lectiu.
Durant aquests deu anys s’han presentat 10 exposicions només amb obres del fons de la Col·lecció, amb un total de 851 peces entre pintures i escultures i una cronologia que cobreix del 1911 fins al 1999. Ara s’inaugura la desena exposició i la primera dedicada a la dècada del 90, amb una mostra de 78 obres fetes per 15 artistes, de qui en Lluís Bassat parla afectuosament al catàleg de l’exposició. Es tracta de l’exposició més personal del col·leccionista, ja que la pràctica totalitat de les obres han estat penjades al domicili personal de la família.
Quatre d’aquests artistes són nascuts abans de la guerra civil: Daniel Argimon, Montserrat Gudiol, Josep Pla-Narbona i Albert Ràfols-Casamada. Per tant, a la dècada del 1990 ja eren figures “canonitzades” i consolidades. D’altra banda, el gruix principal d’aquesta tria cronològica està compost pels artistes nascuts al llarg de la dècada del 1940, com Miguel Condé, Miguel Zapata, Jaume Genovart, Isabel Saludes, Rosa Codina-Esteve, Perecoll i Víctor Mira. Artistes que havien emergit durant els anys setanta i que, dues dècades després, han revalidat la seva fulgurant irrupció en el panorama artístic. Finalment, la colla dels artistes que l’any 1990, amb tot just trenta i tants anys, han consolidat un llenguatge propi: Fernando Bellver, Josep Serra, Josep Maria Codina i Agustí Puig. Es tracta de creadors que, més enllà dels inevitables eclecticismes fundacionals, van assistir al canvi de paradigma de la postmodernitat.
En definitiva, una dècada rica en art, en artistes ja coneguts de molts anys enrere i en els que començaven a despuntar, i els uns i els altres conviuen perfectament sota els arcs
