L’exposició tanca la trilogia dedicada a l’art contemporani català dels anys setanta. Al mateix temps, la Nau Gaudí commemora els 130 anys des de la seva construcció.

Del 27/06/2013 al 11/05/2014

L’exposició tanca la trilogia dedicada a l’art contemporani català dels anys setanta. Al mateix temps, la Nau Gaudí commemora els 130 anys des de la seva construcció.

L’exposició presenta 87 obres de 9 artistes nascuts als anys quaranta. La mostra inclou escultures, dibuixos i teles dels artistes Sergi Aguilar, Francesc Anglès, Rafael Bartolozzi, Jaume Genovart, Victor Mira, Manuel Molí, Perecoll, Joan Pere Viladecans y Zush. Amb aquesta exposició es tanca una trilogia dedicada a l’art contemporani català dels anys setanta i es pot apreciar que, tot i ser companys de generació, els artistes de la mostra anterior recuperaven la figuració mentre que els artistes de l’exposició actual presenten estils i influències del tot heterogènies i, si alguna cosa tenen en comú, és precisament que cadascú d’ells va buscar un camí propi. En qualsevol cas, tant uns com altres participaren del moviment renovador en el camp de la pintura i l’escultura figurativa, hereu de les noves corrents pictòriques internacionals.

Aquesta exposició es desenvolupa juntament amb la commemoració dels 130 anys des de la construcció de la Nau Gaudí, presentant una mostra que inclou un vídeo i uns panells que, en un homenatge a l’arquitecte, recullen imatges i explicacions sobre la construcció d’aquest edifici, únic en el món.

La celebració s’emmarca a les activitats programades amb motiu de les efemèrides dels tres edificis de Mataró construïts per arquitectes destacats internacionalment: la Nau Gaudí per Antoni Gaudí fa 130 anys; el Mercat del Rengle per Josep Puig i Cadafalch, que compleix 120 anys; i l’edifici de La Presó, de l’arquitecte Elies Rogent, que celebra el seu 150 aniversari. Els principis arquitectònics definidors d’aquests edificis van ser després utilitzats i desenvolupats pels mateixos arquitectes al llarg de la seva trajectòria professional, inspirant altres arquitectures de l’època.