"L'escultura és la meva manera de dialogar amb l'espai i el temps."

Andreu Alfaro (1929-2012) va ser un dels escultors més destacats de l’art contemporani espanyol, conegut per les seves formes geomètriques i línies netes. Nascut a València, va començar la seva carrera als anys 50 i es va integrar al moviment del Grup Parpalló, que buscava renovar l'art valencià. Les seves escultures sovint exploren la relació entre l'espai, la llum i la forma, influenciades per artistes com Constantin Brâncuși i Jorge Oteiza. Alfaro és conegut pel seu ús de materials industrials com l'acer inoxidable i el ferro, amb els quals creava estructures dinàmiques i harmòniques. Algunes de les seves obres més icòniques són els seus cilindres i formes modulars que evoquen moviment, tot i ser estàtiques. A més de la seva obra a petita escala, va realitzar escultures monumentals per a espais públics arreu d’Espanya i Europa, convertint-se en un referent en l’art urbà. Va rebre nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incloent el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, per la seva capacitat de fusionar minimalisme i monumentalitat fins a convertir-se en un punt de referència en l'escultura moderna.