"L’art no ha de ser decoratiu, sinó una manifestació de les veritats més profundes de l’ésser humà."

Daniel Argimon (1929-1996) va ser un pintor i gravador català, reconegut per la seva obra innovadora i abstracta, especialment dins del moviment informalista. Va començar la seva formació artística a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es va familiaritzar amb les tècniques tradicionals de la pintura. A partir dels anys 50, Argimon va començar a explorar l’abstracció i l’informalisme, un corrent que influiria profundament en la seva obra. El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb materials i textures, utilitzant elements com paper cremat, guix, sorra i altres materials no convencionals. Aquest enfocament innovador li va permetre crear superfícies riques en textura i profunditat, explorant temes com el temps, la memòria i el deteriorament. Argimon va ser un dels artistes catalans que millor va integrar l’avantguarda internacional amb la tradició artística local. Durant la seva carrera, va exposar en galeries i museus d’arreu del món, incloent ciutats com París, Nova York i Tòquio. També va ser reconegut amb diversos premis, com el Premi de la Biennal de Sao Paulo (1965). La seva obra forma part de col·leccions importants, com les del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), consolidant-lo com una figura clau de l’art contemporani català.