"El meu poble estava envoltat de muntanyes de pedra, que em semblaven enormes escultures que sobresortien de la serra de Montserrat."

Elisa Arimany i Brossa (Sant Vicenç de Castellet, 7 de març de 1933 – 29 de novembre de 2023) va ser una escultora i ceramista catalana reconeguda per la seva tenacitat i sensibilitat artística. Vinculada des de sempre a la terra, treballà amb materials com l’argila, el gres, la pedra, el metall i el paper, combinant-los amb un equilibri que oscil·lava entre la monumentalitat i la humanitat. Es formà a l’Escola Massana i a l’Escola Industrial de Sabadell, i després de dedicar-se a la família i al negoci ceràmic vinculat a Rosa Gres, inicià plenament la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta.

Arimany desenvolupà un llenguatge propi marcat per la geometria, la repetició rítmica i el simbolisme, amb influències afins a Donald Judd o Carl André. Les seves obres, abstractes i orgàniques, projecten un discurs humanístic i íntim. Va realitzar nombroses intervencions públiques, murals i escultures de gran format, amb peces repartides entre Barcelona, Cerdanyola, Manresa, Nova York, Miami i altres ciutats.

Acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, al 2002 fou nomenada Cerdanyolenca de l’Any.