Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933) va ser un escultor català destacat del modernisme, conegut per la seva contribució a l'escultura aplicada a l'arquitectura, la joieria i l'espai funerari.

Va iniciar la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va ser deixeble de Josep Gamot i Agapit Vallmitjana i Barbany. El 1887, gràcies a una beca de l'Escola Llotja, va continuar els seus estudis a Roma i posteriorment va ampliar els seus coneixements a l'Académie Julian de París, on va exposar els anys 1895 i 1902. La seva obra es caracteritza per la integració de l'escultura en l'arquitectura modernista catalana. Va col·laborar amb arquitectes destacats com Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch en edificis emblemàtics de Barcelona, com la Casa Lleó Morera, la Casa Amatller, l'Hotel Espanya, el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau. També va treballar habitualment amb l'arquitecte Enric Sagnier en projectes com l'edifici de la Duana del Port de Barcelona i el Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo.

A més de la seva tasca com a escultor arquitectònic, Arnau va destacar com a medallista, creant medalles per a esdeveniments com l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, la Solidaritat Catalana i el Centenari de Colom. La seva obra va ser reconeguda en diverses ocasions, obtenint diplomes honorífics a les exposicions de belles arts de Barcelona de 1891 i 1896.