"L'artista ha de ser un testimoni crític del seu temps."

Eduardo Arroyo (1937-2018) va ser un pintor i escultor espanyol conegut pel seu estil narratiu, irònic i ple de referències polítiques i culturals. Exiliat a París el 1958 per la seva oposició al franquisme, va desenvolupar una obra marcada pel Pop Art i la figuració crítica.

La seva pintura es caracteritza per l'ús de colors vius, formes simplificades i una iconografia carregada de simbolisme i sàtira. Durant els anys seixanta, va guanyar notorietat amb obres que ridiculitzaven dictadors i figures de poder, com Los cuatro dictadores (1963). Va col·laborar amb altres artistes, com Gilles Aillaud i Antonio Recalcati, en murals de caràcter polític. L’any 1974, va ser expulsat d’Espanya, tornant-hi després de la mort de Franco.

La seva obra es va diversificar amb el temps, explorant també la il·lustració, l'escultura i l'escenografia teatral. Entre les seves peces més reconegudes hi ha El caballo de Troya (1992) i Sic transit Gloria Mundi (1999). Va exposar internacionalment i va ser reconegut amb premis com el Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya el 1982. La seva obra, crítica i enginyosa, segueix sent una referència de la figuració contemporània.