"Cada quadre és un viatge, una aventura on no saps ben bé com acabaràs. Això és el que fa de la pintura alguna cosa viva."

Miquel Barceló, nascut a Felanitx, Mallorca, el 1957, és un dels artistes espanyols més reconeguts internacionalment, destacant per la seva capacitat d'innovació i per explorar la matèria en les seves obres. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, però va trobar la seva pròpia veu lluny de les acadèmies, influenciat per l’expressionisme abstracte i l’art matèric, amb artistes com Antoni Tàpies. La seva obra es caracteritza per una exploració constant de textures i materials. Des dels seus primers treballs, Barceló va mostrar interès pels elements naturals, i va experimentar amb materials com la terra, les cendres, el fang i la sal. El seu procés creatiu incorpora tècniques com la pintura, el gravat, l’escultura i la ceràmica, aquesta última especialment influenciada pels seus viatges a Mali, on va quedar fascinat pel paisatge i la llum d’Àfrica. Una de les seves obres més emblemàtiques és la cúpula de la Sala de Drets Humans de l'ONU a Ginebra, acabada el 2008, on va crear una composició amb relleus que simulen una cova plena de formes orgàniques i colors vibrants. La seva producció artística, plena de referències al món natural i a la transformació de la matèria, és un diàleg entre l’art i la natura, que explora la textura i el canvi constant del món que l’envolta.