"La meva pintura busca el retorn a l’essència, a la simplicitat de les formes que parlen sense soroll."

Joan Brotat (1920-1990) va ser un pintor català destacat dins de l’avantguarda artística de la postguerra espanyola. La seva obra es caracteritza per una evolució que va des de l’expressionisme fins a un primitivisme personal que el va diferenciar d’altres artistes contemporanis. Després d'un període inicial influenciat per l’expressionisme i pel contacte amb artistes com Modest Cuixart i Antoni Tàpies, Brotat va desenvolupar un estil propi que es va consolidar durant la dècada dels 50. El seu llenguatge artístic es va centrar en la creació d’imatges primitives, amb figures estilitzades i hieràtiques que recordaven l’art romànic, influenciat també per la seva fascinació per l’art primitiu. Les seves pintures sovint retrataven escenes rurals o personatges amb una expressivitat continguda i una paleta cromàtica sòbria, dominant els tons terrosos. Brotat va participar en exposicions individuals i col·lectives tant a Catalunya com a l’estranger, consolidant-se com un dels artistes més reconeguts de la seva generació. Va rebre diversos premis, com el Premi de la Fundació Amigó Cuyàs el 1957, i la seva obra es troba en col·leccions i museus destacats, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La seva pintura continua sent valorada per la seva singularitat i l’equilibri entre la modernitat i l’herència de la tradició artística.