Alexander CALDER

1889 Lawton, Pensilvània - 1976 Nova York, Estats Units

"Per què l'art ha de ser estàtic? [...] El següent pas en l'escultura és el moviment."

El nord-americà Alexander Calder és reconegut mundialment com un dels escultors més influents del segle XX. Va estudiar enginyeria mecànica abans de dedicar-se a l’art, una formació que influiria en la seva habilitat per crear estructures mòbils i innovadores. Als anys trenta, Calder va introduir els mòbils, escultures cinètiques que combinaven formes abstractes amb moviment, utilitzant l'equilibri i el vent com a parts integrants de l'obra. Aquest concepte va revolucionar l'escultura moderna, trencant amb les convencions estàtiques tradicionals. Paral·lelament, també va desenvolupar els estàbils, estructures fixes de gran escala que sovint es troben en espais públics. La seva obra es caracteritza per l'ús del color primari, el moviment i les formes orgàniques, inspirant-se en artistes com Joan Miró i Piet Mondrian. Calder va ser innovador en integrar ciència i art, creant obres que celebraven la dinàmica de la natura i les forces invisibles. Amb una trajectòria internacional, va exposar a museus com el MoMA de Nova York i el Centre Pompidou de París. Les seves escultures monumentals es troben a ciutats d’arreu del món, consolidant-lo com un pioner de l’escultura moderna. La seva obra continua inspirant generacions amb la seva síntesi de lleugeresa, moviment i poesia visual.

Esdeveniments destacats

Exposicions rellevants

  • Galerie Vignon, París. 1932.
  • Museum of Modern Art (MoMA), Nova York. 1943
  • Documenta I, II i III, Kassel, Alemanya (1955, 1959, 1964)
  • Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York (1964)

Principals reconeixements

  • Gran Premi d'Escultura de la Biennal de Venècia (1952)
  • Comandant de la Legió d’Honor. Ministeri de Cultura de França (1974)
  • Medalla Presidencial de la Llibertat (1977), atorgada pòstumament pel president dels Estats Units, Gerald Ford.