"L'art està lligat al que no està fet, al que encara no has creat. És una cosa que està fora de tu, que està més endavant i tu has de buscar-ho. D'una altra manera, un estaria tot el temps repetint-se."

Eduardo Chillida, nascut a Sant Sebastià, és un dels escultors espanyols més importants del segle XX. Conegut pel seu treball en ferro i acer, les seves obres combinen força i subtilesa, explorant temes com l’espai, el buit i la integració amb el paisatge. Inicialment, Chillida va estudiar arquitectura a Madrid, però aviat va deixar aquesta disciplina per dedicar-se a l’art. Va començar treballant amb pedra a París durant els anys cinquanta, però va ser en tornar al País Basc que va abraçar el ferro, inspirant-se en les tradicions de la forja de la seva regió natal. Aquest material va esdevenir el seu llenguatge distintiu, permetent-li crear escultures monumentals i alhora íntimes. Les seves obres sovint dialoguen amb la natura i l’entorn, com el cèlebre Peine del Viento (1977) a Sant Sebastià, on el mar i el vent són part essencial de l’obra. Chillida també va explorar conceptes filosòfics i metafísics, treballant amb poetes i pensadors com Martin Heidegger. Al llarg de la seva carrera, va exposar a museus com el MoMA de Nova York i la Fundació Maeght a França. Avui, la seva obra es preserva a llocs emblemàtics i al Museo Chillida-Leku, dedicat al seu llegat, que celebra l’harmonia entre art, espai i naturalesa.