Miguel CONDÉ

1939 Pittsburgh, Pensilvània

Miguel Condé és un pintor, dibuixant i gravador figuratiu. Fill del pintor mexicà Salvador Condé Álvarez i de la poetessa nord-americana Victoria Weiner, va passar la seva infància entre Mèxic i els Estats Units.

El 1956, va llogar un estudi a Nova York i va estudiar anatomia amb Stephen Rogers Peck, autor de Atlas of Human Anatomy for the Artist. El 1963, va obtenir una beca del govern francès que li va permetre traslladar-se a París i treballar amb Stanley William Hayter al seu taller de gravat, Atelier 17.

Entre 1966 i 1969, va ser professor de dibuix i tècniques mixtes al programa de postgrau de la Facultat de Belles Arts de la Universitat d'Iowa. El 1969, es va establir a Sitges, Barcelona, i el 1974 va realitzar la seva primera exposició a Espanya, a la galeria Juana Mordó de Madrid. Aquell mateix any, va rebre una beca de la Fundació John Simon Guggenheim que li va permetre tornar a París.

La seva obra es caracteritza per una figuració molt personal, on predominen la fantasia i el simbolisme. Les seves obres es troben en nombrosos museus i col·leccions públiques i privades, com el Museu d'Art Modern de Nova York, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i la Bibliothèque Nationale de France a París.

Ha rebut diversos premis internacionals i és membre titular de la Société des Peintres-Graveurs Français des de 1991.

Esdeveniments destacats

Exposicions rellevants

  • Cleveland Museum of Art d’Ohio (1973)
  • Galeria Juana Mordó de Madrid (1974)
  • Documenta 6, Kassel, Alemanya (1977)
  • Museu de Belles Arts de Bilbao (1983)
  • El Cant del Gravat a la Sala d'Exposicions del Govern d'Andorra (2012)

Principals reconeixements

  • Primer premi de gravat de la Landesbank de Stuttgart (1981)
  • Primer premi en la "I/89 Euroamericana del Grabado" (1989)
  • Membre vitalici de la Société des Peintres-Graveurs Français (1991)
  • Premi Penagos de Dibuix de la Fundació Mapfre (1999)