“La pintura arquitectònica em permet jugar amb la ficció i el misteri necessaris per mostrar el poder simbòlic dels elements.”

Ramon Enrich (Igualada, 1968) és un artista plàstic català conegut per una obra que combina arquitectura, paisatge i pintura amb una mirada silenciosa i essencial. Format en història de l’art i belles arts, va completar la seva formació entre París i els Estats Units, on va entrar en contacte amb figures com Donald Baechler o Julian Schnabel.

El seu treball es caracteritza per una depuració formal que remet a l’arquitectura clàssica, el racionalisme i el buit com a element narratiu. Les seves pintures, sovint realitzades sobre fusta o tèxtil, mostren espais arquitectònics buits —muralles, escales, cubs, basses— amb una llum neta i un ús de la geometria que frega l’abstracció. Tot i l’aparença d’ordre, hi habita sempre una tensió: l’absència d’éssers humans, l’eco d’allò que podria haver estat. Pintar, per a Enrich, és habitar espais mentals. Espais que conviden al silenci, a la contemplació i a la memòria.

Amb exposicions arreu d’Europa i els Estats Units, Enrich ha consolidat un llenguatge únic, coherent i profundament poètic. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, i ha estat exposada en institucions com el MACBA, el Museu de l’Empordà o el Museu de Valls.