“Pensava que quan em fes gran tindria una casa gran, per això no venia, i ara tinc la meva fundació.”

Francesc Subarroca (Barcelona, 1932) és un pintor i professor que va viure l’art com una vocació íntima i constant. Format a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on va obtenir premis i el suport de mestres com Frederic Marès, ben aviat va destacar pel seu talent. La seva trajectòria el portà als Estats Units i a Colòmbia, on va exercir de director artístic en una empresa litogràfica i va deixar obres murals significatives. De retorn a Barcelona, va ser professor a l’Escola Massana fins a 1992 i president del Cercle Artístic de Sant Lluc, compaginant la docència amb una creació pictòrica incessant.

La seva obra, de més de 5.000 quadres i 10.000 dibuixos, recorre tots els llenguatges del segle XX: del realisme al cubisme, l’expressionisme, el surrealisme i la nova realitat. Subarroca va retratar barris populars com el Somorrostro i escenes de la vida bohèmia del Paral·lel, així com nombroses vedets i personatges anònims. Fidels al seu criteri personal, durant dècades va rebutjar vendre la seva producció, que omplia casa i estudi.

El 2015, Lluís Bassat i el crític Francesc Miralles van redescobrir la seva obra, donant lloc a l’exposició Subarroca. L’obsessió creativa a la Nau Gaudí de Mataró. Avui, gran part del seu llegat es conserva a la Fundació Subarroca i a la Col·lecció Bassat, garantint la continuïtat d’una veu artística única i fidel a si mateixa.