"Amb el ferro, finalment he trobat un camí per expressar-me plenament."

Julio González Pellicer (1876-1942) va ser un escultor i pintor català la obra del qual va marcar una fita en l'escultura moderna del segle XX. Format al taller familiar d’orfebreria a Barcelona, el seu domini del treball en metall va ser clau en el desenvolupament del seu art. L’any 1899 es va traslladar a París, on es va submergir en l’ambient artístic de la ciutat i va establir relacions amb figures com Picasso, amb qui va col·laborar durant diversos anys. A partir de la dècada de 1920, González va començar a explorar l’escultura en ferro, utilitzant tècniques de soldadura que havia après com a obrer en una fàbrica. Aquest domini tècnic li va permetre crear obres innovadores, sovint de caràcter cubista i abstracte, que es van convertir en referents de l'escultura moderna. El seu treball es va centrar en representar la figura humana, però amb un enfocament conceptual que buscava dibuixar en l’espai a través d’estructures filiformes. A la dècada de 1930, González va assolir reconeixement internacional, exposant en galeries com la Galerie de France i participant en exposicions clau a Europa i als Estats Units. Les seves escultures, que reflecteixen una recerca constant de nous llenguatges, es troben en museus de renom com el Centre Pompidou i el Museo Reina Sofía.