René Letourneur (1898-1990) va ser un escultor francès vinculat a l’Art Déco i reconegut pel seu domini del marbre i la síntesi entre tradició clàssica i modernitat. Es va formar a l’École des Beaux-Arts de París sota Antonin Mercié i Jean Boucher. El 1926 va obtenir el Gran Premi de Roma amb l’obra Judith, fet que li va permetre residir a la Villa Medici de Roma, on va perfeccionar el seu estil. Juntament amb Jacques Zwobada, amb qui va mantenir una col·laboració constant, va guanyar el concurs per erigir el monument a Simón Bolívar a Quito el 1929, una obra monumental que va consolidar la seva fama internacional. Va contribuir també a la decoració d’edificis públics i va rebre nombroses comandes, com el Monument als Caiguts a Alençon i escultures per al pont Georges-Pompidou. Després de 1972, es va dedicar a la talla directa al seu taller, explorant la figura femenina amb una sensibilitat única. La seva obra reflecteix una profunda humanitat, combinant la delicadesa formal amb una estètica moderna que el converteix en una figura clau de l’escultura francesa del segle XX. El seu llegat perdura gràcies a les seves obres públiques i la seva influència artística.