"L'art evoca el misteri sense el qual el món no existiria."

René Magritte (1898–1967) va ser un dels màxims representants del surrealisme europeu. Nascut a Lessines, Bèlgica, va iniciar els seus estudis a l’Académie Royale des Beaux-Arts de Brussel·les. Després d’un breu període influït pel cubisme i el futurisme, a mitjans dels anys vint va entrar en contacte amb el surrealisme, moviment amb el qual establiria una relació profunda però singular.

Magritte no es va deixar portar pels somnis irracionals, sinó que va utilitzar objectes quotidians descontextualitzats per qüestionar la percepció de la realitat. Amb una tècnica pictòrica precisa i gairebé fotogràfica, va crear imatges enigmàtiques i conceptuals com La trahison des images (Això no és una pipa) o Les amants, convertint-se en mestre de la paradoxa visual.

A diferència d’altres surrealistes, va mantenir una vida discreta a Brussel·les, des d’on va produir una obra coherent i influent. Als anys cinquanta i seixanta, la seva visió va anticipar el pop art i l’art conceptual. Va morir el 1967, deixant un llegat que continua interrogant-nos sobre la relació entre imatge i paraula, entre aparença i essència.