Francisco Mateos (Sevilla, 1894 – Madrid, 1976) fou un artista polifacètic del segle XX: dibuixant, pintor i caricaturista amb un estil marcadament expressionista i satíric. Es traslladà a Madrid amb dotze anys, on estudià a l'Escola d'Arts i Oficis mentre treballava com a mecànic i torner.

Entre 1912 i 1914 començà a publicar caricatures en revistes com España, La Esfera i Hojas Selectas. El 1921 rebé una beca estatal per estudiar a Alemanya, França i Bèlgica. A París, es vinculà al grup Cahiers d'Art i el 1928 fou nomenat decorador oficial de la Sorbona.

La seva obra destaca per l’ús de siluetes negres, colors primaris càlids i referències a Goya, Solana i Chagall. L’univers pictòric de Mateos es fonamenta en metàfores, somnis i mascarades. Artista compromès, s’afilià a la UGT i col·laborà en mitjans tant socialistes com de dreta radical. Va ser actiu durant la Segona República, participant en exposicions al Museu d’Art Modern i a l’Exposició Internacional de París del 1937. Després de la Guerra Civil, fou empresonat i posteriorment treballà com a il·lustrador per a la campanya aliada contra el totalitarisme.

El 1960 i el 1962 rebé importants guardons d’art. El Museu Reina Sofía conserva part de la seva obra, i el 1973 el Museu Espanyol d’Art Contemporani li dedicà una exposició antològica. Morí a Madrid als 82 anys.