Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1889 – Barcelona, 1967) va ser un artista complet: pintor, orfebre i joier, format a l’Acadèmia Galí de Barcelona, on es va traslladar a viure amb dinou anys. Deixeble de Francesc d'Assís Galí i influït per Cézanne i Matisse, va iniciar-se en el fauvisme per després abraçar un estil que oscil·la entre el noucentisme i un llenguatge personal i serè, caracteritzat per l’equilibri, la racionalitat compositiva i la textura matèria.

La seva obra pictòrica se centra en el paisatge del Camp de Tarragona, especialment al voltant de Valls. A partir dels anys vint, començà a estructurar les composicions amb punts de vista alts i ordenació clara dels elements. Durant la postguerra, evolucionà cap als primers plans, destacant els troncs i la rugositat de la terra, sovint aconseguida amb sorra i pols de marbre. També va pintar retrats i bodegons.

Començà exposant el 1911 en motiu de les Festes Decennals de la Candela, i va tenir un gran èxit amb la seva mostra de 1917 a les Galeries Laietanes. El 1931 guanyà el premi de la Diputació de Barcelona amb el quadre El dirigible. Va ser professor d’orfebreria a l’Escola Superior de Bells Oficis (1917–1924) i a la Mancomunitat.

Considerat un treballador infatigable, rebé diversos premis tant com a pintor com a joier. La seva obra és present a museus com el MNAC, el MACBA o el museu de Valls, que li dedicà una sala.