"La destrucció i l'amor corren parells pels espais i paratges desconjuntats. No importa que l'home s'hagi trencat si d'ell emergeixen roses de llots i principis renovadors com a punys."

Manolo Millares (1926-1972) va ser un pintor canari destacat en l'avantguarda espanyola del segle XX. Autodidacta, va començar amb obres d'estil surrealista influïdes per l'entorn cultural de les Illes Canàries i per artistes com Óscar Domínguez. A finals dels anys 40, va cofundar el grup Los Arqueros del Arte Contemporáneo, enfocant-se en l'abstracció i el llenguatge plàstic experimental. El 1953, es va traslladar a Madrid, on la seva obra va evolucionar cap a un estil més personal. Va començar a utilitzar teles de sac cosides, cremades i manipulades, en les quals explorava temes de memòria, mort i sofriment humà. Aquestes composicions, anomenades arpilleras, són les seves obres més conegudes i van marcar la seva aportació a l'informalisme. Millares va ser membre fundador del grup El Paso (1957), que reivindicava una renovació de l'art espanyol en el context de la postguerra. Les seves exposicions internacionals, incloent mostres a Venècia i Nova York, van consolidar la seva reputació com a figura clau de l'art abstracte europeu. Fins a la seva mort prematura el 1972, Millares va mantenir una intensa producció que combinava una càrrega emotiva única amb una tècnica innovadora, convertint-se en un referent de l'avantguarda espanyola.