Manel Molí i Torrelles va néixer a la Portella (Lleida) el 1936 i es traslladà a Terrassa als 13 anys, ciutat amb la qual mantingué un vincle profund. Sense formació artística formal, treballà inicialment com a manyà, mentre dedicava el temps lliure al dibuix. A finals dels anys cinquanta començà a exposar a Terrassa, i el 1971 la galeria Adrià de Barcelona li comprà tota l’obra i li organitzà una exposició a Sitges que marcà l’inici de la seva dedicació plena a la pintura.

Artista de tarannà reservat, treballava intensament entre setmana i sovint passava els caps de setmana envoltat de natura a Salo, entorn que impregnà moltes de les seves obres. La seva pintura, carregada de simbolisme, denúncia social i un imaginari personalíssim, oscil·lava entre l’oníric, el grotesc i l’expressió crítica. Influït per el Bosco i Joan Ponç, Molí desenvolupà una iconografia única, amb escenes satíriques i figures deformades que evocaven mons en descomposició.

Durant dues dècades va tenir una forta presència a Alemanya a través de la galeria Buchholz de Munic. El 2016, any de la seva mort, Terrassa li dedicà una exposició retrospectiva que reivindicava la seva singularitat com a un dels artistes més potents i ignorats del panorama català contemporani.