Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 1895 – Barcelona, 1976) fou un escultor català destacat per la seva obra de temàtica majoritàriament religiosa i per la influència del noucentisme.

Format a l'Escola d'Arts i Oficis i a la Llotja de Barcelona, es va iniciar molt jove treballant amb Eusebi Arnau i després amb Josep Llimona, que el guià cap al classicisme mediterrani. Va completar la seva formació a París, Brussel·les i diverses ciutats de la Península, estudiant especialment l’escultura romànica i gòtica.

Monjo va participar en projectes públics rellevants com les escultures de la Plaça Catalunya i del Palau de la Indústria de Montjuïc durant l’Exposició Internacional de 1929. El 1926 guanyà el primer premi del Concurs Nacional d’Escultura i posteriorment rebé nombrosos reconeixements. Durant la Guerra Civil, va col·laborar amb la salvaguarda del patrimoni artístic.

Compaginà l’obra escultòrica amb la docència a les escoles de Belles Arts de Sant Jordi i la Llotja. La seva obra més extensa és la reforma de l’església del Sant Esperit de Terrassa. A partir dels anys cinquanta tingué presència internacional. El Museu Enric Monjo, a Vilassar de Mar, conserva la major part del seu llegat.