“Em considero un alquimista de l’objecte cotidià, que el passa al marbe o a la pedra.”

Joan Mora Soler (Barcelona, 1944 – 2017) fou un escultor català reconegut per la seva obra hiperrealista, elaborada gairebé exclusivament en marbre i pedra. Fill d’un tallista de marbre, es formà a l’Escola de la Llotja de Barcelona i, posteriorment, a l’École des Beaux-Arts de París gràcies a una beca de l’Institut Francès. Va exposar a escala nacional i internacional, amb mostres destacades a la Fundació Miró, la FIAC de París, ARCO de Madrid i biennals a Budapest i Valparaíso, on el 1981 guanyà el Gran Premi.

La seva escultura recreava objectes quotidians amb una precisió tècnica sorprenent, aconseguint mimetitzar textures i colors amb diferents tipus de pedra. Aquest domini tècnic convertia la rigidesa del marbre en aparences delicades, com el paper o la roba, tot generant una poètica visual que jugava amb la frontera entre realitat i ficció.

Entre les seves obres públiques destaquen el Monument a mossèn Clapés (1982), la Bandera Olímpica a Lausana (1988), i Barcelona Olímpica a la Casa de la Ciutat (1996). El 1997 i el 1999 guanyà el primer premi de la Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts. El 2017, rebé pòstumament la Medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.