Robert Müller (Zuric, 1920 – Villiers-le-Bel, França, 2003) va ser un escultor suís reconegut com un dels pioners de l'escultura en ferro del segle XX. Després de completar els seus estudis comercials a Zuric, va rebre formació artística al taller de l'escultora Germaine Richier. El 1947, es va traslladar a Gènova i, dos anys més tard, a París, establint-se finalment a Villiers-le-Bel, on va residir fins a la seva mort. A mitjans dels anys 50, Müller ja gaudia de reconeixement internacional. Juntament amb els escultors suïssos Bernhard Luginbühl i Jean Tinguely, és considerat un dels creadors de l'escultura moderna en ferro, fet pel qual se'l coneix com Eisen-Müller (Müller de ferro). Entre 1956 i 1960, va participar en esdeveniments artístics de prestigi com la Biennal de Venècia, la Biennal de São Paulo i la Biennal de París. El 1959, va ser present a la documenta II de Kassel. Les seves obres formen part de col·leccions de museus i col·leccionistes de renom, incloent institucions dels Estats Units. El 1966, va crear l'escultura L’Orgue, la seva última obra en ferro amb la tècnica que el caracteritzava. A partir d'aleshores, va explorar altres materials i tècniques, ampliant el seu llenguatge artístic. La seva trajectòria reflecteix una evolució des de l'expressionisme inicial cap a una estètica més austera, combinant les possibilitats expressives de diversos materials com el bronze, la fusta, el marbre i el polièster. Müller és reconegut per les seves formes abstractes i les seves composicions que sovint integren elements mòbils, aportant una dimensió dinàmica a les seves escultures.