“Sempre pinto a partir de la memòria, en un taller sense finestres. No vull veure res més quan sóc allà dins.”

Josep Álvarez Niebla, conegut artísticament com a Josep Niebla (Tetuan, 1945 – Girona, 2021), va ser un pintor d’expressió personalíssima i compromesa, considerat una figura clau de l’expressionisme català contemporani.

Format a Tetuan, Sevilla, Barcelona i París, des de 1962 s’establí a Girona i posteriorment a Casavells, on creà el seu taller i fundació. Al llarg de la seva trajectòria, realitzà prop de 200 exposicions a Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica, i va assolir un gran reconeixement gràcies a murals de format monumental, com els de Sant Feliu de Guíxols (1984) o la plaça de Catalunya de Buenos Aires (1987-88), que el situaren com a referent de l’art públic i muralista.

La seva obra, propera a l’expressionisme abstracte però amb tendències eclèctiques, beu de la memòria i les emocions, evocant paisatges interiors on el mar i la natura esdevenen símbols recurrents. També va destacar en la il·lustració de llibres i el gravat. Amb una mirada crítica i sensible, i una voluntat constant de connectar amb el públic, Niebla va entendre la pintura com un diari personal, capaç de commoure i interpel·lar. La seva obra i la seva energia vital el convertiren en una figura estimada per la cultura catalana en general i gironina en particular.