Ricard Opisso i Sala (Tarragona, 20 de novembre de 1880 – Barcelona, 21 de maig de 1966) va ser un dibuixant, caricaturista i il·lustrador català, reconegut com un dels millors cronistes gràfics de la societat barcelonina del seu temps. Fill d'Alfred Opisso i Viñas, periodista i crític d'art, va créixer en una família amb una rica tradició artística i intel·lectual. El 1892, amb només dotze anys, va començar a treballar com a aprenent al taller d'Antoni Gaudí a la Sagrada Família, on va desenvolupar les seves habilitats en el dibuix i la fotografia. A través de Gaudí, va entrar en contacte amb el Cercle Artístic de Sant Lluc i el grup dels Quatre Gats, freqüentant artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Pablo Picasso. A partir de 1898, va començar a col·laborar amb diverses publicacions, destacant en revistes com Luz, ¡Cu-Cut! i L'Esquella de la Torratxa, on les seves il·lustracions satíriques van guanyar popularitat. Després de la dictadura de Primo de Rivera, va abandonar la sàtira política per centrar-se en escenes costumistes, retratant multituds i la vida quotidiana de Barcelona. El 1919, va iniciar la seva col·laboració amb la revista infantil TBO, on va esdevenir conegut per les seves portades i historietes. Després de la Guerra Civil, la seva obra pictòrica va tenir èxit a les galeries de Barcelona, consolidant-lo com un referent de l'art català. El 1953, va rebre un reconeixement especial a la IV Fira d'Art de Tarragona. La seva obra es caracteritza per una línia detallada i una capacitat única per capturar l'essència de la societat catalana de l'època.