“L’escultura és un buit que s’omple d’esperit.”
Jorge Oteiza (Orio, 1908 – San Sebastián, 2003) és una figura central de l’avantguarda artística espanyola del segle XX i un dels grans referents de l’escultura basca. Autodidacta i visionari, la seva obra combina recerca formal, espiritualitat i compromís intel·lectual.
Després d’una llarga estada a Sud-Amèrica, on estudia l’art precolombí i escriu textos clau com Carta a los Artistas de América i Interpretación estética de la estatuària megalítica americana, retorna a Espanya amb una estètica influïda pel primitivisme, el constructivisme i la idea de desmaterialització de l’escultura.
El seu projecte més emblemàtic fou la decoració escultòrica de la Basílica d’Arantzazu, que connecta el llenguatge abstracte amb la religiositat popular. Premi extraordinari de la Biennal de São Paulo (1957), Oteiza renuncia a l’escultura en el punt àlgid de la seva carrera per explorar nous camins: poesia, pedagogia, arquitectura i assaig filosòfic.
Va fundar l'Escola de Deba i va promoure col·lectius com Gaur i Equipo 57. La seva influència va més enllà de l'art, deixant empremta en l’educació, la política i l’estètica contemporània. La seva obra culmina amb la creació del Museu Oteiza a Alzuza, llegat del seu compromís amb l’art i el pensament crític.
