“Les modes artístiques són fulles mortes”

Francis Picabia (París, 1879 – París, 1953) va ser un artista francès polifacètic, conegut per la seva capacitat d'experimentació i per no adherir-se a cap moviment artístic de manera definitiva. Va iniciar la seva carrera dins l'impressionisme, influenciat per artistes com Camille Pissarro, però aviat es va decantar pel cubisme i l'orfisme, adoptant formes abstractes i geomètriques. El 1915, establert a Nova York, es va convertir en una figura clau del moviment dadaista, al costat de Marcel Duchamp. Durant aquesta etapa, va crear les seves famoses imatges mecàniques, on representava figures humanes com si fossin màquines, una crítica a la societat industrialitzada i a la rigidesa de l'art tradicional. La seva revista 391 es va convertir en un mitjà essencial per difondre les idees dadaistes. Amb el pas del temps, Picabia va continuar reinventant-se. Va abandonar el dadaisme per explorar el surrealisme, tot i mantenir sempre una actitud irreverent i provocadora. Durant els anys 1920 i 1930, les seves obres van derivar cap a estils figuratius i fins i tot kitsch, provocant desconcert entre crítics i col·legues.