"La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant."
Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973) va ser un dels artistes més revolucionaris i prolífics del segle XX, creador d’un llenguatge plàstic que transformà per sempre l’art modern. Fill d’un pintor i professor de dibuix, es va formar primer a la Corunya, després a Barcelona i finalment a Madrid, mostrant des de molt jove una habilitat tècnica fora de mida. Instal·lat a París a principis del segle XX, entrà en contacte amb els cercles d’avantguarda i inicià el període blau (1901‑1904), marcat per la melancolia i figures solitàries, seguit pel període rosa (1904‑1906), de temes circenses i tons més càlids.
El cubisme, desenvolupat junt amb Georges Braque, va suposar una autèntica revolució visual: l’espai es fragmenta, els volums es descomponen i múltiples punts de vista conviuen en una mateixa imatge. Obres com Les Demoiselles d’Avignon (1907) són clau per entendre aquest canvi radical. Picasso, però, mai no es va estancar: experimentà amb el neoclassicisme, el surrealisme i el gravat, i explorà la ceràmica i l’escultura amb el mateix ímpetu innovador.
Compromès amb el seu temps, creà el monumental Guernica (1937), símbol universal contra la guerra. Amb una producció ingent que abraça pintura, dibuix, gravat, escultura i ceràmica, Picasso va deixar una obra que és, alhora, autobiografia i testimoni del segle XX.
