“Es neix surrealista”

Àngel Planells i Cruañas (Cadaqués, 1901 – Barcelona, 1989) fou un pintor català vinculat al surrealisme i a les avantguardes del segle XX. Des de jove, es va interessar per l’art fantàstic, amb dibuixos de bruixes i éssers diabòlics que van captar l’atenció de Salvador Dalí, amb qui inicià una fructífera amistat. Dalí li proporcionà accés a llibres de Freud, Lautréamont i Max Ernst, així com a revistes surrealistes, que alimentaren la seva imaginació i el consolidaren dins el moviment.

A la dècada de 1920, començà a exposar a les Galeries Dalmau i es relacionà amb artistes com René Magritte, que impulsà la difusió de la seva obra a Europa. El 1936 formà part del grup logicofobista i exposà a Londres dins la primera mostra internacional del surrealisme. Tanmateix, la Guerra Civil truncà la seva projecció, i adoptà una pintura més convencional (paisatges, marines i bodegons), tot mantenint l’esperit surrealista de manera més velada.

L’any 1974, gràcies al galerista René Metras, recuperà el reconeixement com a figura destacada del surrealisme català. Les seves obres, plenes de metamorfosis, elements dalinians i tensions sexuals, es poden veure al MNAC, al Reina Sofía o a la col·lecció Thyssen.