Joan Rebull i Torroja (Reus, 1899 – Barcelona, 1981) fou un escultor català de referència al segle XX, amb una trajectòria que combina classicisme, sensibilitat moderna i vocació pública. Format a Reus i Barcelona, s’integrà en el cercle d’Els Evolucionistes, proper al noucentisme. Als anys vint, viatjà a París, on freqüentà tertúlies artístiques i entrà en contacte amb figures com Picasso. Allà desenvolupà un estil que combinava el modelat naturalista amb una mirada abstracta.

Durant l’exili a França, Rebull va realitzar encàrrecs singulars, com maniquins per al Théâtre de la Mode o bustos per a la reialesa britànica. De tornada a Catalunya, fou autor d’escultures monumentals com La Pastoreta (Reus), La Pubilla, el Sarcòfag de l’abat Marcet i relleus per la façana del Monestir de Montserrat. Fou guardonat amb el Premi Nacional d’Escultura i participà en biennals internacionals.

La seva obra explora la feminitat ideal, el retrat i el cos nu. Algunes de les seves peces es conserven al MNAC, al Reina Sofía i al Museu de Reus, on la seva vídua hi donà 140 obres.