«La meva obra procedeix d’una projecció interior que es cristal·litza en un model geomètric.»

Jaume Ribas (Granollers, 1944) és un artista plàstic català que ha construït una trajectòria sòlida i silenciosa, entre la introspecció, la geometria i la llum mediterrània. Va iniciar-se en la pintura de manera autodidacta mentre estudiava filosofia i teologia, copiant mestres com Velázquez o Cézanne. La seva formació artística es completa a l’Escola Eina de Barcelona, on descobreix l’art del segle XX i es forma en dibuix, pintura i gravat.

Als anys 80 comença a exposar de manera regular, primer amb temes figuratius com paisatges, figures i natures mortes. A partir d’una estada a Berlín el 1987, fa un gir cap a l’abstracció: espais amb atmosferes de color, formes cal·ligràfiques i estructures construïdes. El seu estil evoluciona cap al constructivisme, amb franges i octògons que es creuen i es juxtaposen, creant ritmes visuals essencials.

Ha exposat a Espanya, Alemanya, Suïssa, el Regne Unit i els EUA, i forma part de col·leccions com la del MNAC, el British Museum o el MOCA de Los Angeles.

La seva obra gràfica —incloent llibres d’artista— és igualment rellevant, sempre fidel a una idea: fer visible l’ordre interior a través de la geometria.