«La meva obra ideal seria aquella que flotés»

Josep M. Riera i Aragó (Barcelona, 1954) és un artista català reconegut per les seves escultures, pintures i gravats amb una iconografia pròpia inspirada en el món de la màquina i la tecnologia. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va començar a experimentar amb diverses tècniques i materials, cosa que va marcar el seu estil personal. A partir dels anys vuitanta, Riera i Aragó va desenvolupar una fascinació per la imatgeria industrial, creant representacions d’avions, submarins i dirigibles que evoquen un diàleg entre la innovació tecnològica i la fragilitat humana. El seu treball, que sovint es mou entre l'escultura i la pintura, inclou materials com el bronze, el ferro i el coure, dotant les seves obres d’una presència robusta però alhora evocadora d'una realitat oblidada o imaginària. Les formes de Riera i Aragó no són només objectes, sinó que transmeten una reflexió sobre el pas del temps i la relació de l'ésser humà amb el progrés. La seva obra convida l’espectador a repensar el món tecnològic amb un ull poètic i nostàlgic, que manté el diàleg entre el passat i el futur.