Manel Rubiales (Barcelona, 1952) és un artista plàstic i dissenyador format en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Inicià la seva trajectòria als anys 70 dins el moviment del comix underground, col·laborant com a dibuixant en publicacions com Star o La Calle. Aquesta etapa va marcar el seu compromís amb un llenguatge gràfic transgressor i crític, que posteriorment derivaria cap a la il·lustració, la publicitat i l’assaig visual.
Autodidacta inquiet, Rubiales ha publicat diverses monografies —com La mano asesina, Estómago eléctrico o Propaganda moderna— que revelen el seu interès pel collage, el grafisme polític i els llenguatges híbrids. Amb els anys, el seu estil ha evolucionat cap a una síntesi neoconstructivista que conjuga disseny, pintura i arquitectura visual.
Finalitzats els cursos de doctorat en art contemporani, es dedica actualment a l’escultura i a l’assemblatge, exposant la seva obra a Barcelona i altres ciutats europees. El seu treball destaca per l'experimentació formal i la reflexió crítica sobre la imatge.
