"El llenç és un camp de batalla interminable."

Antonio Saura (1930-1998) va ser un dels pintors espanyols més destacats de la segona meitat del segle XX. Autodidacta, va començar a pintar als anys quaranta influït pel surrealisme i l'obra de Miró i Dalí. El 1953 es va instal·lar a París, on va abandonar el surrealisme per explorar un estil més gestual i expressionista, inspirat per l’art brut i l’expressionisme abstracte americà. El 1957 va fundar el grup El Paso, juntament amb artistes com Manolo Millares i Rafael Canogar, amb la voluntat de revitalitzar l’avantguarda artística espanyola. La seva pintura es caracteritza per l’ús de la monocromia, especialment en blanc, negre i gris, i per figures expressives i turbulentes que sovint representen cossos deformats, caps i crucifixions. Va reinterpretar temes clàssics com la sèrie de Damas, inspirada en Velázquez i Goya. A més de la pintura, va destacar en el gravat, la il·lustració i l’escenografia. La seva obra és present en col·leccions com el Museo Reina Sofía, el Centre Pompidou i la Fundació Juan March. Fins al final de la seva vida, Saura va defensar un art intens i compromès, capaç de capturar la tensió emocional i existencial de l'ésser humà.