"Què és l'art sinó un mitjà per compartir la nostra vida interior?"

Josep Maria de Sucre (1886-1969) va ser un pintor i crític d'art vinculat a les avantguardes i al noucentisme català. Influït per artistes com Paul Klee i Alexej von Jawlensky, la seva obra pictòrica es caracteritza per un estil expressionista amb elements primitivistes. Les seves pintures, sovint realitzades amb ceres sobre paper de petit format, mostren rostres d’homes i dones amb mirades angustiades, suggerint un univers interior dens i existencial. Aquestes imatges, de traç ample i color tenebrista, reflecteixen el dolor del segle XX i exploren temes com la veritat i la moralitat. Com a crític d'art, va col·laborar activament amb les Galeries Dalmau, on va promoure exposicions de joves artistes com Joan Miró, Salvador Dalí i Joaquim Torres-García. També va formar part del grup avantguardista de Rafael Barradas, conegut com l'«Ateneíllo». Durant els anys 20 i 30, va fer crítica en diverses publicacions i va continuar explorant temes artístics amb rerefons polítics. Després de la Guerra Civil, malgrat les dificultats econòmiques, va mantenir el seu compromís artístic. El 1962 va rebre el Premio Juan Gris per la seva obra pictòrica, reconeixent la seva trajectòria. Sucre va ser un pont generacional, connectant les avantguardes d'abans i després de la guerra.