Joaquim Sunyer (1874-1956) va ser un pintor català clau en la renovació de l’art modern a Catalunya. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, es va traslladar a París el 1896, on va entrar en contacte amb les avantguardes, especialment amb el postimpressionisme i el fauvisme. En aquesta etapa, la seva pintura mostra la influència de Cézanne i Matisse, amb colors vius i formes sintetitzades. El 1911 va tornar a Catalunya i va desenvolupar un estil propi vinculat al noucentisme, moviment que advocava per un art mediterrani, harmònic i serè. Les seves obres d’aquest període es caracteritzen per composicions clàssiques, figures nues en paisatges lluminosos i una paleta suau. Pastoral (1911) és una de les seves obres més emblemàtiques. Va exposar a Barcelona, Madrid i París, consolidant-se com un referent de la pintura catalana. A partir dels anys trenta, la seva producció va disminuir, però la seva influència en l’art català es manté. Joaquim Sunyer va representar la síntesi entre tradició i modernitat, i el seu llegat continua present en col·leccions com les del MNAC i el Museu de Maricel de Sitges.