“L’art no té pàtria, però l’artista sí.”

Joaquín Torres García (Montevideo, 1874 – 1949) va ser un dels artistes més influents de la modernitat llatinoamericana. De ben jove es va traslladar a Barcelona, on es va formar i va començar a desenvolupar una carrera vinculada al modernisme i al noucentisme. Durant aquests anys va col·laborar en projectes decoratius importants, com el Parc de la Ciutadella i el Palau de la Música, i va establir relació amb figures com Gaudí.

Als anys vint es va instal·lar a París, on va entrar en contacte amb les avantguardes. Allí va madurar el seu estil constructiu-universalista, una síntesi entre l’ordre geomètric del constructivisme i símbols arquetípics que evocaven un llenguatge universal. Aquest llenguatge, basat en la quadrícula i els signes, es convertiria en la seva aportació més personal i duradora.

Posteriorment va viure a Nova York i Itàlia, però el retorn definitiu a Montevideo el 1934 va marcar una nova etapa: va fundar l’Escola del Sud i el Taller Torres García, on va transmetre la seva visió a tota una generació d’artistes llatinoamericans. La seva obra, entre la raó constructiva i el símbol espiritual, va obrir camins decisius en l’art modern i va establir un pont entre Europa i Amèrica Llatina.