"L'únic art que rebutjo és aquell que no pot comprendre's directament des de la imatge."

Manolo Valdés (València, 8 de març de 1942) és un reconegut pintor i escultor espanyol que ha destacat per la seva capacitat d'integrar el compromís polític i social amb l'humor i la ironia en les seves obres.
El 1957, amb només 15 anys, va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1964, juntament amb Rafael Solbes i Joan Antoni Toledo, va fundar el grup artístic Equipo Crónica, que es va mantenir actiu fins a la mort de Solbes el 1981. Després de la dissolució d'Equipo Crónica, Valdés va iniciar una carrera en solitari, ampliant la seva producció artística a la pintura, l'escultura i el gravat. La seva obra es caracteritza per reinterpretacions de mestres clàssics com Velázquez, Rembrandt, Rubens, Matisse i Picasso, creant peces de gran format on la llum i els colors transmeten una sensació de tactilitat.
Les seves escultures monumentals han estat exposades en ciutats com Madrid, Oviedo i Nova York, destacant obres com La Dama del Manzanares (2003) i el conjunt escultòric Asturcones (2005). Actualment, Manolo Valdés viu i treballa a Nova York, continuant la seva exploració en l'abstracció pictòrica i l'escultura monumental.