“La creació artística és una malaltia incurable”

Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948) va iniciar la seva trajectòria a finals dels 60, amb una obra influenciada per la poesia, la música i les arts plàstiques. La seva primera exposició el 1969 a la Sala Gaspar de Barcelona, presentada per Joan Brossa, va ser un èxit rotund, visitada per figures destacades com Joan Miró i Antoni Tàpies. A partir d’aquí, Viladecans va desenvolupar una carrera prolífica amb exposicions nacionals i internacionals, en ciutats com Johannesburg, Nova York, Madrid i Estocolm. La seva obra ha evolucionat des d’una pintura matèrica que incorpora objectes quotidians fins a una estètica més formalment simètrica i cromàticament rica durant els anys vuitanta, en què també va intensificar els colors i contorns. A partir de 1990, va explorar materials nous com tinta xinesa, òxids i aigua de mar, i va reduir l'ús de color per centrar-se en temes existencials i ecològics. Les seves obres més recents són essencialment monocromàtiques, amb textures que evoquen el món orgànic.