“Mai copio la realitat. Per què he de copiar el que ja existeix?”

Guillermo Pérez Villalta (Tarifa, 1948) és un pintor, escultor, gravador i dissenyador espanyol, considerat un artista total per la seva versatilitat. Va començar arquitectura a Madrid el 1966, disciplina que abandonà per dedicar-se a la pintura, tot i que l’arquitectura influencià fortament la seva obra i el portà a projectar espais com el Kursaal d’Algesires.

Figura central de la Nova Figuració Madrilenya dels setanta, va exposar a galeries com Buades i Fernando Vijande, vinculant-se a la movida madrilenya. El seu estil inicial, de marcat caràcter neomanierista, amb composicions plenes de color i figures contorsionades, evolucionà cap a tonalitats més terroses i tècniques més soltes, evocant Tiziano, el barroc i estètiques orientals, rococós i geomètriques. La seva obra combina influències clàssiques i modernes amb un caràcter narratiu, integrant elements simbòlics, mitològics i religiosos d’una manera provocadora i exuberant.

A més de pintor, ha desenvolupat una prolífica activitat com a il·lustrador, escenògraf, dissenyador de joies, mobles i tèxtils, i creador gràfic. Present en museus com el Reina Sofía o la Fundació Suñol, el 2013 va donar part de la seva obra al CAAC (Centre Andalús d’Art Contemporani). Guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1985) i el Premi Nacional d’Art Gràfic (2020), reivindica la bellesa i l’ornament com a valors essencials.