“Persegueixo una pintura que capti la fugacitat del temps i susciti en qui la contempla una sensació d’il·lusòria dita.”

Pablo Mañé Garzón (Montevideo, 1921 – Barcelona, 2004) va ser un pintor i traductor uruguaià de profundes arrels catalanes. Format a París sota la tutela del cubista André Lhote, va iniciar la seva carrera artística al seu país natal, on també va exercir com a crític musical i d'arts plàstiques en mitjans com Marcha i El País.

El 1969, cercant nous horitzons, es va establir a Barcelona. Allà, va fundar una acadèmia de pintura a Mataró, donant lloc al Grup de la Plaça Gran. La seva obra va evolucionar des del cubisme cap a una pintura més compromesa socialment, amb una estètica personal i delicada. Va destacar per la seva capacitat de capturar la fugacitat del temps i evocar una sensació d'il·lusòria dita en l'espectador.

Mañé va exposar en ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla i Nova York, i la seva obra forma part de col·leccions de museus com el Museu Nacional de Belles Arts de Montevideo i la Fundació Vila Casas. A més, va traduir al castellà obres poètiques completes de Shakespeare, Whitman, Blake i Mallarmé, aportant estudis i pròlegs que reflectien la seva profunda comprensió literària.