“La pintura es dicta a sí mateixa, el pintor és només un mitjà”

Alfonso Fraile (Marchena, Sevilla, 1930 – Madrid, 1988) va ser un pintor espanyol que es va distingir per una obra vitalista i expressiva, marcada pel color, la deformació i l’humor. Després de cursar batxillerat a Madrid i començar estudis d’arquitectura, va decidir dedicar-se plenament a la pintura i es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando, on es va titular com a professor de dibuix el 1956.

La seva trajectòria artística va evolucionar des d’un postcubisme inicial fins a una figuració expressionista plena d’ironia i llibertat formal. A partir dels anys seixanta, Fraile va desenvolupar un llenguatge molt personal, amb escenes i figures grotesques, plenes d’energia i crítica lúcida a la condició humana. La seva pinzellada viva, els colors intensos i la força expressiva van fer-lo reconeixible dins l’art espanyol contemporani.

Va exposar regularment a Espanya i a l’estranger, amb presència destacada a ARCO, la Biennal de Venècia i nombroses galeries. Va rebre el Premi Nacional de Pintura (1962) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1983).