«Per a un artista, el més terrible no és la mort, sinó l’oblit de les seves obres.»

Vladimir Yankilevsky va ser una figura central de l’art no-conformista soviètic entre les dècades de 1960 i 1980. Nascut a Moscou el 1938, es va donar a conèixer amb les seves impactants tríptics, obres a mig camí entre la pintura i l’escultura, properes als combines de Rauschenberg. Amb un imaginari sovint oníric i angoixant, aquestes peces expressaven estats mentals oprimits per la vida quotidiana a la Unió Soviètica i pel pes de la condició humana.

Va ser un dels artistes reprimits durant la mítica exposició del Manezh el 1962, quan Khrusxov va condemnar l'art no oficial com a degenerat. En un context hostil, Yankilevsky va ser descobert a començaments dels 70 per la galerista parisenca Dina Vierny, que el va ajudar a traslladar-se a París, on va trobar llibertat creativa i un entorn afí. Allí va exposar en espais clau com la galeria de Saint-Germain-des-Prés i va formar part de l’avantguarda russa a l’exili.

Amb una obra visceral, simbòlica i compromesa, va denunciar l'alienació imposada pel realisme socialista i va construir un univers visual únic. Va morir a París el 2018, a causa d’una leucèmia.