"La meva pintura és abstracta, però no és una abstracció de la realitat. És una realitat en si mateixa."

Alberto Magnelli (Florència, 1 de juliol de 1888 – Meudon, França, 20 d'abril de 1971) va ser un pintor italià autodidacta, considerat una figura destacada de l'art abstracte i concret de la postguerra. Va començar a pintar el 1907, i el 1909 ja va participar a la Biennal de Venècia. Durant un viatge a París el 1914, va entrar en contacte amb artistes com Guillaume Apollinaire, Pablo Picasso i Fernand Léger, fet que va influir en la seva transició cap a l'abstracció, incorporant elements cubistes i futuristes. Després d'un període de retorn al figurativisme, el 1931 va reprendre l'abstracció, centrant-se en formes geomètriques i plans superposats. Es va traslladar a París, on va formar part del grup Abstraction-Création i va establir amistat amb artistes com Wassily Kandinsky i Jean Arp. Durant la Segona Guerra Mundial, es va refugiar a Grasse amb altres artistes, continuant la seva producció malgrat les dificultats. Després de la guerra, va tornar a París, consolidant-se com una figura clau de l'art concret. La seva obra va influir en artistes com Victor Vasarely i Nicolas de Staël. Va participar novament a la Biennal de Venècia, aquesta vegada amb una sala dedicada exclusivament a la seva obra, i va rebre reconeixements internacionals, incloent el segon premi a la Biennal de São Paulo el 1951. Magnelli va morir el 20 d'abril de 1971 a Meudon, prop de París. La seva trajectòria artística reflecteix una evolució constant, des del figurativisme inicial fins a una abstracció madura, caracteritzada per l'ús de formes geomètriques i una paleta cromàtica vibrant.