Carlos Martín El Maño (Barcelona, 1936–2012), va ser escultor, pintor i dibuixant nascut de pares aragonesos —d’aquí el sobrenom artístic Maño. El seu debut va tenir lloc el 1970 amb una exposició inaugural a la Galeria Syra de Barcelona. Posteriorment va presentar obra a Madrid, Palamós i de nou a la seva ciutat natal, on va exposar de forma estable al llarg de la seva carrera.

Especialitzat en escultura de petit format en terracota, pedra, fusta i bronze, la seva obra destaca pels seus plans i volums enèrgics i contundents, creant figures amb una força debatuda en equilibri entre moviment i repòs. Són cossos que palpitaven entre la vida i la petrificació simbòlica. Les seves peces sovint es basen en influències que transiten des de l’art mesopotàmic, egipci i grec fins a la sensualitat de les escultures índies i els grans mestres moderns com Rodin i Maillol.

Malgrat ser figura en el panorama contemporani català, la seva obra no va tenir una presència massiva en museus, però sí un reconeixement puntual entre col·leccionistes i exposicions regulars, sobretot per l’energia formal i la coherència estètica. Va morir a Barcelona el 2012, deixant un llegat escultòric de gran integritat formal i intensitat simbòlica.