José Vilató Ruiz (J. Fín) (Barcelona, 1916 – París, 1969) va ser un pintor i gravador, nebot de Pablo Picasso i germà del també artista Javier Vilató. Va créixer en un entorn marcat per l’art, amb obres del seu oncle decorant casa seva, i des de ben jove va mostrar interès per la pintura, exposant per primera vegada el 1932.

Després d’estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i breument a La Llotja, va iniciar una trajectòria marcada per la Guerra Civil: el 1937 va ser mobilitzat amb l’exèrcit republicà i el 1939, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, va ser alliberat gràcies a Picasso i es va instal·lar a París.

Després d’un breu retorn a Barcelona, on va dinamitzar l’escena artística amb Rogent, Fabra i el seu germà, el 1946 es va establir definitivament a París gràcies a una beca del govern francès. A l’escola La Ruche, en dures condicions, la seva obra va evolucionar cap a l’abstracció, per després tornar a una figuració lírica plena de color i poesia.

Malgrat una salut fràgil, va exposar arreu d’Europa i la seva obra va entrar a col·leccions com el MACBA, el Reina Sofia, el Pompidou i el Museu Picasso. Va morir el 1969 deixant una obra personal, innovadora i reivindicada per la crítica.